domingo, 23 de octubre de 2011

Exposició

      Aquesta exposició mostra fotografies de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres décades del segle XX.

     
     La  fotógrafa Ruth Matilda Anderson, ha fet les fotografies de mijor calitat i a més  és la autora de algunes fotografies com "Jamones colgados" en la que, com diu el títol es veuen pernills colgats. Altra amb el mateix tema és "Posando jamones" en la qual ix una dona amb quatre o cinc pernills.

Les anteriors fotografies es van fer a Extremadura l'any 1928.
Ruth Matilda Anderson és la protagonistaprincipal de la exposició. Va recorrer zones rurals, ciutats i pobles de Galicia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Mancha, les Illes Canàries o Huelva.

       
En les fotografies del seggle XIX predomina el color sepia a les fotografies.

La vista general d'Alacant al 202 mostrava que la Casa Carbonell encara no estava construida.

Una de les fotografies de Anna M. Christian feta al 1915, era de la casa de la duquesa de Ponohermoso.

El fotógraf Kurt Hielscher 1914-19--> fotografia de la muralla del Monasteri de Poblet.



Algunes fotografies de Ruth Matilda Anderson:


                                                     




ENTREVISTA A SANDRO BOTTICELLI

Bon dia estimats oients, hui Sandro Botticelli, un dels pintors quatrecentistes italians més importants del renaixement, ens acompanyara en el nostre programa on parlarem de les seves obres, del seu estil i de la seva vida.

P: Bon dia Sandro, bé, començarem parlant de la teva vida, com fou la teva infància? D'on ix el teu interés per la pintura?
S: Bon dia. Doncs la veritat és que jo vaig ser criat pel meu germà Giovanin, qui em va educar, i fóu als catorze anys d'edat quan vaig començar en un taller, com aprenent d'orfebre amb el meu germà Antonio en 1458, i més tard, en 1464 vaig estar en un taller com aprenent de pintor, durant tres anys.


P: Com consagrares el teu estil? Qui o què té influencia en les teues obres?
B: Sempre he tingut com a referent les obres i l'estil del meu mestre, d'ell he heretat la delicadessa expulsiva als rostres i als gestos, els detalls decoratius i l'estil íntim.


P:Quan fundares el teu taller?
B: En 1470 vaig muntar el meu propi taller al qual hi tenia com aprenent al fill del meu mestre.


P:Ara que ja ets pintor de forma oficial, digues que caracteritza les teues obres?
B: Doncs sempre m'ha agradat fer contorns clarets i remarcar els contrastes de llum i les sombres, a part de fer tot al mínim detall.


P: Parlans dels teus primers encàrrecs.
B: Als 30 anys d'edat fou quan vaig rebre el meu primer important encàrrec, una pintura que vaig anomenar “de Fortaleza” que es troba a la Sala del Tribunal de los Mercaderes de Florència.


P: I quan va ser el teu vertader salt a la fama?
B: Fou en 1472, quan vaig entrar a formar part de La Companyia de Sant Lucas, un gremi de pintors, i m'encarregaren pintar un fresco a la Catedral de Pisa.


P: Començaren a demanar-te molts encàrrecs. Contans alguna cosa sobre ells.
B: Fou gràcies a la meva obra “Adoración de los Magos” que vaig fer en 1475 per a l'Esglèsia de Santa Maria Novella, i així fou quan vaig començar a treballar per a la família de Madrid, als qui esls va agradar la meua obra i en 1478 em van demanar el meu quadre “La Primavera” i “El naixement de Venus” .



P: També has treballat per a gent molt important com el papa. Tu penses que aquella fou la teua época d'esplendor?
B: Si, en 1481 el Papa va contractar un grup de pintors entre els que estava jo, per a redisenyar La Capilla Sixtina, on es troben les meues obres “Castigo de Core Daton i Abiran” “Hechos de la Vida de Moises” i “La Tentación de Custo”, durant aquells anys, també vaig pintar uns quants frescos per a la vida d'un Conde de Volterra. En 1491, vaig formar part d'un comité de pintor per a dissenyar la faxada de la Catedral de Floréncia.