viernes, 30 de marzo de 2012

Serra Gelada

La Serra Gelada

La Serra Gelada és un dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana des del 11 de març de 2005.
Formada per un impressionant relleu que s'alça abruptament des de la plana de Benidorm, Alfàs del Pi i Altea.
La serra dóna lloc en el seu front litoral a penya-segats de més de 300 m i alberga reductes de vegetació d'un valor excepcional, com la interessant duna fòssil penjant i la peculiar vegetació que la colonitza, com el pi blanc. A més la serra comparteix diversos endemismes botànics amb el veí Penyal d'Ifac.
La fauna abunda en aus de marines, com gavines i també aus rapaces com falcons. A més hi ha nombrosos crustacis i peixos, i altres animals marins.
Els animals fa que el valor natural del parc exigeix un interès econòmic pel seu valor pesquer.
En la serra gelada s’ha fet una organització que s’anomena CRIDAM que es per l’interés dels ciutadans i està format per tots els organismes oficials.
Us podeu subscriure a la organització per fer que la natura no siga contaminada, que no tinga residus i que es cuide bé.
Serra Gelada té un entorn turístic molt freqüentat. En un any pot arribar a tenir un milió i mig de turistes, el que dona a aquest parc un interès major.
En aquest parc descobriràs petites cales, i una vista panoràmica de Benidorm.
També podeu visitar
A Benidorm pots visitar museus, parcs d'atracció com parcs naturals. Podeu fer algunes visites preparades.
Si voleu saber cap cosa o voleu més informació crideu al numero de telèfon  629 3212 248 - 966 807 879.
Esperem que us agrade molt la visita a la Serra Gelada!!




lunes, 6 de febrero de 2012

Fam al món


Una persona mor de fam cada tres segons a països com Etiòpia, Síria, Irak,... mentre nosaltres tirem el menjar, que aconseguim amb molta facilitat.
He viatjat a Ghana, un país africà per a informar de com és la educació, les escoles,... com és la vida en general i de la fam, aquest és el reportatge.


Els xiquets, els més vulnerables
Al 2004 el primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi va demanar ajuda, informant que hi ha 6 milions de persones morint-se per malalties com el Sarampió, Colera, etc o simplement per passar fam. Es necessita més d'una tona de menjar que només serveix per a ajudar als casos més extrems.


 
He descobert que en un poble de Ghana, hi ha quatre escoles de primària, a les quals només aniran alguns dels xiquets que, en acabar la primària, deixaran d'anar a l'escola ja que en aquest poble no hi ha cap escola d'educació secundaria, a més deixa de ser gratuïta, i cap família s’ho pot permetre.

Al poble en el qual em trobe la majoria de la gent pesca, després venen una part del que han aconseguit pescar i l'altra se la mengen.
A només uns pocs kilòmetres d'aquest poble, tot es diferent, hi ha hotels, platges d'arena blanca, la gent es diverteix, mentre altres es moren de fam i fan tot el possible per sobreviure.

A les zones amb situacions més roïnes, com gran part d'Etiòpia van voluntaris dels països desenvolupats que porten menjar, i alguns fan campaments on curen a la gent, però hi ha tantes persones malaltes que per a salvar-les farien falta molts més voluntaris dels que hi ha. A causa de la falta de menjar, medicaments, la poca higiene,..., la majoria no aconsegueixen sobreviure. En aquestos campaments una persona pot arribar a consumir 300 calories al dia, menys de les que té un plàtan.
Però, la fam no és l'únic problema d'aquests països, també hi ha altres problemes que causen morts com els atacs terroristes a Paquistàn, Irak,...



Estadístiques de fam:
La població total del món és de 6652'5 milions de persones, de les quals 850 milions estan desnodrides (13% de la població).
A Etiòpia des de l'any 2006 fins al 2008 la població total era de 78'7 milions d'habitants, dels quals 32'6 milions estan desnodrit. És més d'un 40 per cent de la població. Al Txad hi ha 4'1 milions de persones desnodrit d'un total de 10'6 milions. És un 39 per cent de la població. A Moçambic hi ha una població total de 21'9 milions d'habitants dels quals 8'3 milions estan desnodrit. És un 38 per cent de la població.

Per a que millore aquesta situació, els països rics haurien d’ajudar als països pobres, enviant menjar, diners, i augmentant el nombre de voluntaris, construint cases, escoles, etc. La gent hauria de posar-se en el lloc d’eixes persones, ja que molta gent te malalties per no disposar d’aigua potable. També tenen altres malalties per la mala higiene. Quan aquesta situació haja millorat s’haurien de fer escoles i instituts per a que la població jove puga estudiar.


La Malària:
Després d’haver parlat amb el doctor Vicente Mojica Marhuenda, el meu pediatra, m’he informat que la Malària és una malaltia causada per un paràsit del gènere Plasmodium, existeixen més de 150 espècies d’aquest paràsit. La distribució global és més comú a l’Àfrica, que causa la mort sobretot per anèmia o coma. Cada minut de 3 a 5 xiquets moren a causa d’aquesta malaltia. La malària es transmiteix per la picadura d’un mosquit que ja està infectat per el paràsit.
El primer símptoma (en els xiquets) és la febre, unes hores més tard tot acaba, i 4 o 5 dies desprès es torna a repetir el procés, si no es cura per un metge o amb la vacuna, la situació empitjora i el/la malalt/a mor.
La malària va ser erradicada d’Espanya a l’any 1964, però encara hi ha cents de casos de malalts per contagis de gent que ve d’altres països.



BIBLIOGRAFIA:
Informació treta de:

lunes, 12 de diciembre de 2011

La mirada d'Al-Azraq

Fitxa del llibre:
VILAPLANA BARNÉS, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, Alcoi, ed. Marfil, 1999.



Argument:
L'Anna i el Roger són dos companys de la universitat que tenen que fer junts un treball sobre Al-Azraq junts. Després d'haver buscat informació a la biblioteca, algú se la furta i entra a casa del Roger per esborrar tot el que tenien a l'ordinador.
Mentre la policia invetiga lo que a pasat, acudixen a gent com un joier per a tenir informació sobre la mirada d'Alzraq (un diamant molt valiós que Al-Azraq sempre portava al seu coll perquè es pareixia al seu ull), i un amic del Roger que dibuixa mapes, als quals després maten.
Anna decideix no seguir amb la investigació i se’n va a passar les vacances a altre lloc,però anant per la carretera li segresta uns homes un dells era el bibliotecari, que havia desparegut. Amenaçen a l'Anna amb matar-la però primer volien saber on estaba el diamant d’Al-Àzraq.
Al llarg del llibre els dos companys s'enamoren i pasen per moltes coses junts



Tema:
La idea bàsica que a volgut transmetre l'autor és la llegenda d'Al-Azraq i l'amor entre dues persones que averigüen una cosa pasada fa set-cents anys, mitjançant enigmes, mapes i a pesar de la mort de persones i la traïció d'unes altres.



Estructura:
L'autor s'ha organitzat les diferents parts parlant primer d'Al-Azraq, Alcoi fa set-cents anys i després de l'Anna i el Roger, Alcoi a l'actualitat.
Jo pense que ha organitzat les parts així per a que primer tinguerem una idea de quí és Al-Azraq, on va viure, d¡on era, com es va morir,... i d'aquesta menera no tinguerem duptes al llarg del llibre.

No segueix una estructura cronológica ja que primer parla d'Alcoi a l'any 1276 i després d'Alcoi a a l'actualitat. Per a que siga una estructura cronológica contaria fets des del pasat fins al present, més poc a poc.



Punt de vista:
El llibre està narrat des del punt de vista del autor.



Espai i temps:
L'acció es desnvolupa en la ciutat d'Alcoi. A llocs com la casa del Jordi, a s casa del Roger, a la biblioteca, etc.
L'espai és real, ja que fa referència a ciutats i llocs concrets que es poden reconèixer.



Personatjes:
Els personatjes principals són l'Anna i el Roger, dos joves companys universitaris que han de fer una investigació sobre la mirada d'Al-Azraq junts.
Els personatjes antagonistes són Van Stumb i els seua ajudants que volien el diamant “La mirada d'Al-Azraq”.
La figura d'Al-Azraq apareix en una llosa de marbre, tenia lligat a la cintura un corretjam, al pit tenia, colgant, la mirada d'Al-Azraq, que tots volien i tenia al front del cap una fletxa clavada.



La llengua:
El pergamí que trobàren, barrejava el català i el llatí perquè el català és una llengua romànica i com que era català antic es pareixia a l llatí.

Origen del català:
Cap a l’any 218 a.C. els romans inicien la conquista de la península Ibèrica, la població autòctona va adoptar progressivament el llatí com a llengua pròpia.

L'imperi romà al llarg del d. C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques.

Els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana.

Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes estaven reservats al llatí.



Opinió personal:

A mi el llibre m'ha paregur interesant perque baraja l'any 1276 amb l'actualitat. Encara que és molt curt, aporta molta informació sobre la història d'Alcoi,... El que mès m'ha agradat ha sigut quan tot es resolvia i trobaven el cos d'Al-Azraq i el diamant, i el pijor és que hajen acabat amb la vida d'alguns personatjes com Jordi, però al final acaba bé. Jo se'l recomanaria a xiquets una mica més petits.







sábado, 10 de diciembre de 2011

Formes del paisatge

Badia: zona de mar bastant àmplia que s'intrduïx a la costa.





Tossal o turó: elevació del terreny no massa alta i de pendents poc pronunciats.





Serralada: conjunt de muntanyes més o menys arrenglerades.





Vall: espai de superfícies plana, allargat entre dues serralades, pel qual sol pasar un riu.





Penya-segat: roca o terreny quasi vertical o vertical del tot.





Illa: porció de terra voltada d'aigua per tots els costats.

Fauna

Samaruc: peix molt menut que viu en aigües salabroses o dolces pròximes al mar.

Exemplar fotografiat a la marjal d'Albuixech (hui dia ja desapareguda).



Esquirol: mamífer rosegador, de cos allargat i coa llarga i peluda, que viu als boscos i s'alimenta principalment de fruits. Té les potes del darrere molt fortes i li permeten saltar d'un arbre a l'altre.

Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf




Llobarro: peix marí gran i de cos allargat i prim. És de clor palatejat amb unes ratlles negres a cada costat. És molt apreciat a la cuina.

Exemplar capturat a Bèlgica.


Garsa: ocell de plomes negres i blanques a la part de baix del seu cos, amb la coa llarga. Li agrada guardar en el niu coses brillants.

Garsa


Gavina: ocell de color blans, amb les parts superiors grisoses i les ales llargues, que viu a la vora del mar i s'alimenta de peixos. Se'l pot veure també en zones més interiors, buscant menjar pels abocadors.

Creagrus furcatus

Flora

Teix:  és una planta amb flor de la família de les taxàcies.

Cleaned-Illustration Taxus baccata.jpg



Junc o jonc: planta de tiges llargues i flexibles i fulles en forma de tires primes, que apareix prop dels rius.

Scirpus holoschoenus.jpg



Timonet o Farigola: planta en forma de mata o arbust, de flors blanquinoses, que fa molta olor i té propietats medicinals.

Thymus vulgaris0.jpg



Llentiscle: arbust de fusta dura i rogenca, amb unes flors petites i fruits en foema de raïm que quan maduren es tornen negres.

Pistacia lentiscus



Roure: diferents tipus d'arbres que perden la fulla a la tardor, tenen un tronc rugós i fan un fruit anomenat belleta, gla o aglà.

Fulles i glans de Roure pènol



Argelaga: arbust molt espinós, té molt poques fulles i fa unes flors de color groc.

Genet epineux.jpg

Quadre Phillies





            Aquest és el meu treball, perseguir a la gent, sempre a soles, escoltar les seues conversacions mentres prenen el café, mentres pasejen tranquilament, i tenen una vida doble.
Ja estic acostumat, però encara em resulta dur, observar la felicitat d'aquella dóna tan elegant, ja que al eixir de Phillies, tindria que telefonar al seu marit i contar-li que ha estat en companyia d'altre home. Pareixien tan feliços que sentia llàstima. Llàstima per la dóna perque al tornar a casa tindria que continuar com si no haguera pasat res, com si fós deberes que a estat en un sopar de negocis, i llàstima per l'home amb el que quedava cada dimarts per la vesprada i la mirava com si ella el fós tot per a ell. Llàstima per l'home perqué la dona de la que estava enamorat no era seua...