La mirada d'Al-Azraq

Fitxa del llibre:

VILAPLANA BARNÉS, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, Alcoi, ed. Marfil, 1999.

Argument:

L'Anna i el Roger són dos companys de la universitat que tenen que fer junts un treball sobre Al-Azraq junts. Després d'haver buscat informació a la biblioteca, algú se la furta i entra a casa del Roger per esborrar tot el que tenien a l'ordinador.

Mentre la policia invetiga lo que a pasat, acudixen a gent com un joier per a tenir informació sobre la mirada d'Alzraq (un diamant molt valiós que Al-Azraq sempre portava al seu coll perquè es pareixia al seu ull), i un amic del Roger que dibuixa mapes, als quals després maten.

Anna decideix no seguir amb la investigació i se’n va a passar les vacances a altre lloc,però anant per la carretera li segresta uns homes un dells era el bibliotecari, que havia desparegut. Amenaçen a l'Anna amb matar-la però primer volien saber on estaba el diamant d’Al-Àzraq.

Al llarg del llibre els dos companys s'enamoren i pasen per moltes coses junts

Tema:

La idea bàsica que a volgut transmetre l'autor és la llegenda d'Al-Azraq i l'amor entre dues persones que averigüen una cosa pasada fa set-cents anys, mitjançant enigmes, mapes i a pesar de la mort de persones i la traïció d'unes altres.

Estructura:

L'autor s'ha organitzat les diferents parts parlant primer d'Al-Azraq, Alcoi fa set-cents anys i després de l'Anna i el Roger, Alcoi a l'actualitat.

Jo pense que ha organitzat les parts així per a que primer tinguerem una idea de quí és Al-Azraq, on va viure, d¡on era, com es va morir,... i d'aquesta menera no tinguerem duptes al llarg del llibre.

No segueix una estructura cronológica ja que primer parla d'Alcoi a l'any 1276 i després d'Alcoi a a l'actualitat. Per a que siga una estructura cronológica contaria fets des del pasat fins al present, més poc a poc.

Punt de vista:

El llibre està narrat des del punt de vista del autor.

Espai i temps:

L'acció es desnvolupa en la ciutat d'Alcoi. A llocs com la casa del Jordi, a s casa del Roger, a la biblioteca, etc.

L'espai és real, ja que fa referència a ciutats i llocs concrets que es poden reconèixer.

Personatjes:

Els personatjes principals són l'Anna i el Roger, dos joves companys universitaris que han de fer una investigació sobre la mirada d'Al-Azraq junts.

Els personatjes antagonistes són Van Stumb i els seua ajudants que volien el diamant “La mirada d'Al-Azraq”.

La figura d'Al-Azraq apareix en una llosa de marbre, tenia lligat a la cintura un corretjam, al pit tenia, colgant, la mirada d'Al-Azraq, que tots volien i tenia al front del cap una fletxa clavada.

La llengua:

El pergamí que trobàren, barrejava el català i el llatí perquè el català és una llengua romànica i com que era català antic es pareixia a l llatí.

Origen del català:

Cap a l’any 218 a.C. els romans inicien la conquista de la península Ibèrica, la població autòctona va adoptar progressivament el llatí com a llengua pròpia.

L'imperi romà al llarg del d. C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques.

Els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana.

Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes estaven reservats al llatí.

Opinió personal:

A mi el llibre m'ha paregur interesant perque baraja l'any 1276 amb l'actualitat. Encara que és molt curt, aporta molta informació sobre la història d'Alcoi,... El que mès m'ha agradat ha sigut quan tot es resolvia i trobaven el cos d'Al-Azraq i el diamant, i el pijor és que hajen acabat amb la vida d'alguns personatjes com Jordi, però al final acaba bé. Jo se'l recomanaria a xiquets una mica més petits.