lunes, 12 de diciembre de 2011

La mirada d'Al-Azraq

Fitxa del llibre:
VILAPLANA BARNÉS, Silvestre, La mirada d'Al-Azraq, Alcoi, ed. Marfil, 1999.



Argument:
L'Anna i el Roger són dos companys de la universitat que tenen que fer junts un treball sobre Al-Azraq junts. Després d'haver buscat informació a la biblioteca, algú se la furta i entra a casa del Roger per esborrar tot el que tenien a l'ordinador.
Mentre la policia invetiga lo que a pasat, acudixen a gent com un joier per a tenir informació sobre la mirada d'Alzraq (un diamant molt valiós que Al-Azraq sempre portava al seu coll perquè es pareixia al seu ull), i un amic del Roger que dibuixa mapes, als quals després maten.
Anna decideix no seguir amb la investigació i se’n va a passar les vacances a altre lloc,però anant per la carretera li segresta uns homes un dells era el bibliotecari, que havia desparegut. Amenaçen a l'Anna amb matar-la però primer volien saber on estaba el diamant d’Al-Àzraq.
Al llarg del llibre els dos companys s'enamoren i pasen per moltes coses junts



Tema:
La idea bàsica que a volgut transmetre l'autor és la llegenda d'Al-Azraq i l'amor entre dues persones que averigüen una cosa pasada fa set-cents anys, mitjançant enigmes, mapes i a pesar de la mort de persones i la traïció d'unes altres.



Estructura:
L'autor s'ha organitzat les diferents parts parlant primer d'Al-Azraq, Alcoi fa set-cents anys i després de l'Anna i el Roger, Alcoi a l'actualitat.
Jo pense que ha organitzat les parts així per a que primer tinguerem una idea de quí és Al-Azraq, on va viure, d¡on era, com es va morir,... i d'aquesta menera no tinguerem duptes al llarg del llibre.

No segueix una estructura cronológica ja que primer parla d'Alcoi a l'any 1276 i després d'Alcoi a a l'actualitat. Per a que siga una estructura cronológica contaria fets des del pasat fins al present, més poc a poc.



Punt de vista:
El llibre està narrat des del punt de vista del autor.



Espai i temps:
L'acció es desnvolupa en la ciutat d'Alcoi. A llocs com la casa del Jordi, a s casa del Roger, a la biblioteca, etc.
L'espai és real, ja que fa referència a ciutats i llocs concrets que es poden reconèixer.



Personatjes:
Els personatjes principals són l'Anna i el Roger, dos joves companys universitaris que han de fer una investigació sobre la mirada d'Al-Azraq junts.
Els personatjes antagonistes són Van Stumb i els seua ajudants que volien el diamant “La mirada d'Al-Azraq”.
La figura d'Al-Azraq apareix en una llosa de marbre, tenia lligat a la cintura un corretjam, al pit tenia, colgant, la mirada d'Al-Azraq, que tots volien i tenia al front del cap una fletxa clavada.



La llengua:
El pergamí que trobàren, barrejava el català i el llatí perquè el català és una llengua romànica i com que era català antic es pareixia a l llatí.

Origen del català:
Cap a l’any 218 a.C. els romans inicien la conquista de la península Ibèrica, la població autòctona va adoptar progressivament el llatí com a llengua pròpia.

L'imperi romà al llarg del d. C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques.

Els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana.

Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) és el creador de la prosa literària en llengua catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes estaven reservats al llatí.



Opinió personal:

A mi el llibre m'ha paregur interesant perque baraja l'any 1276 amb l'actualitat. Encara que és molt curt, aporta molta informació sobre la història d'Alcoi,... El que mès m'ha agradat ha sigut quan tot es resolvia i trobaven el cos d'Al-Azraq i el diamant, i el pijor és que hajen acabat amb la vida d'alguns personatjes com Jordi, però al final acaba bé. Jo se'l recomanaria a xiquets una mica més petits.







sábado, 10 de diciembre de 2011

Formes del paisatge

Badia: zona de mar bastant àmplia que s'intrduïx a la costa.





Tossal o turó: elevació del terreny no massa alta i de pendents poc pronunciats.





Serralada: conjunt de muntanyes més o menys arrenglerades.





Vall: espai de superfícies plana, allargat entre dues serralades, pel qual sol pasar un riu.





Penya-segat: roca o terreny quasi vertical o vertical del tot.





Illa: porció de terra voltada d'aigua per tots els costats.

Fauna

Samaruc: peix molt menut que viu en aigües salabroses o dolces pròximes al mar.

Exemplar fotografiat a la marjal d'Albuixech (hui dia ja desapareguda).



Esquirol: mamífer rosegador, de cos allargat i coa llarga i peluda, que viu als boscos i s'alimenta principalment de fruits. Té les potes del darrere molt fortes i li permeten saltar d'un arbre a l'altre.

Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf




Llobarro: peix marí gran i de cos allargat i prim. És de clor palatejat amb unes ratlles negres a cada costat. És molt apreciat a la cuina.

Exemplar capturat a Bèlgica.


Garsa: ocell de plomes negres i blanques a la part de baix del seu cos, amb la coa llarga. Li agrada guardar en el niu coses brillants.

Garsa


Gavina: ocell de color blans, amb les parts superiors grisoses i les ales llargues, que viu a la vora del mar i s'alimenta de peixos. Se'l pot veure també en zones més interiors, buscant menjar pels abocadors.

Creagrus furcatus

Flora

Teix:  és una planta amb flor de la família de les taxàcies.

Cleaned-Illustration Taxus baccata.jpg



Junc o jonc: planta de tiges llargues i flexibles i fulles en forma de tires primes, que apareix prop dels rius.

Scirpus holoschoenus.jpg



Timonet o Farigola: planta en forma de mata o arbust, de flors blanquinoses, que fa molta olor i té propietats medicinals.

Thymus vulgaris0.jpg



Llentiscle: arbust de fusta dura i rogenca, amb unes flors petites i fruits en foema de raïm que quan maduren es tornen negres.

Pistacia lentiscus



Roure: diferents tipus d'arbres que perden la fulla a la tardor, tenen un tronc rugós i fan un fruit anomenat belleta, gla o aglà.

Fulles i glans de Roure pènol



Argelaga: arbust molt espinós, té molt poques fulles i fa unes flors de color groc.

Genet epineux.jpg

Quadre Phillies





            Aquest és el meu treball, perseguir a la gent, sempre a soles, escoltar les seues conversacions mentres prenen el café, mentres pasejen tranquilament, i tenen una vida doble.
Ja estic acostumat, però encara em resulta dur, observar la felicitat d'aquella dóna tan elegant, ja que al eixir de Phillies, tindria que telefonar al seu marit i contar-li que ha estat en companyia d'altre home. Pareixien tan feliços que sentia llàstima. Llàstima per la dóna perque al tornar a casa tindria que continuar com si no haguera pasat res, com si fós deberes que a estat en un sopar de negocis, i llàstima per l'home amb el que quedava cada dimarts per la vesprada i la mirava com si ella el fós tot per a ell. Llàstima per l'home perqué la dona de la que estava enamorat no era seua...

domingo, 23 de octubre de 2011

Exposició

      Aquesta exposició mostra fotografies de la segona meitat del segle XIX i les tres primeres décades del segle XX.

     
     La  fotógrafa Ruth Matilda Anderson, ha fet les fotografies de mijor calitat i a més  és la autora de algunes fotografies com "Jamones colgados" en la que, com diu el títol es veuen pernills colgats. Altra amb el mateix tema és "Posando jamones" en la qual ix una dona amb quatre o cinc pernills.

Les anteriors fotografies es van fer a Extremadura l'any 1928.
Ruth Matilda Anderson és la protagonistaprincipal de la exposició. Va recorrer zones rurals, ciutats i pobles de Galicia, Astúries, Salamanca, Zamora, Extremadura, La Mancha, les Illes Canàries o Huelva.

       
En les fotografies del seggle XIX predomina el color sepia a les fotografies.

La vista general d'Alacant al 202 mostrava que la Casa Carbonell encara no estava construida.

Una de les fotografies de Anna M. Christian feta al 1915, era de la casa de la duquesa de Ponohermoso.

El fotógraf Kurt Hielscher 1914-19--> fotografia de la muralla del Monasteri de Poblet.



Algunes fotografies de Ruth Matilda Anderson:


                                                     




ENTREVISTA A SANDRO BOTTICELLI

Bon dia estimats oients, hui Sandro Botticelli, un dels pintors quatrecentistes italians més importants del renaixement, ens acompanyara en el nostre programa on parlarem de les seves obres, del seu estil i de la seva vida.

P: Bon dia Sandro, bé, començarem parlant de la teva vida, com fou la teva infància? D'on ix el teu interés per la pintura?
S: Bon dia. Doncs la veritat és que jo vaig ser criat pel meu germà Giovanin, qui em va educar, i fóu als catorze anys d'edat quan vaig començar en un taller, com aprenent d'orfebre amb el meu germà Antonio en 1458, i més tard, en 1464 vaig estar en un taller com aprenent de pintor, durant tres anys.


P: Com consagrares el teu estil? Qui o què té influencia en les teues obres?
B: Sempre he tingut com a referent les obres i l'estil del meu mestre, d'ell he heretat la delicadessa expulsiva als rostres i als gestos, els detalls decoratius i l'estil íntim.


P:Quan fundares el teu taller?
B: En 1470 vaig muntar el meu propi taller al qual hi tenia com aprenent al fill del meu mestre.


P:Ara que ja ets pintor de forma oficial, digues que caracteritza les teues obres?
B: Doncs sempre m'ha agradat fer contorns clarets i remarcar els contrastes de llum i les sombres, a part de fer tot al mínim detall.


P: Parlans dels teus primers encàrrecs.
B: Als 30 anys d'edat fou quan vaig rebre el meu primer important encàrrec, una pintura que vaig anomenar “de Fortaleza” que es troba a la Sala del Tribunal de los Mercaderes de Florència.


P: I quan va ser el teu vertader salt a la fama?
B: Fou en 1472, quan vaig entrar a formar part de La Companyia de Sant Lucas, un gremi de pintors, i m'encarregaren pintar un fresco a la Catedral de Pisa.


P: Començaren a demanar-te molts encàrrecs. Contans alguna cosa sobre ells.
B: Fou gràcies a la meva obra “Adoración de los Magos” que vaig fer en 1475 per a l'Esglèsia de Santa Maria Novella, i així fou quan vaig començar a treballar per a la família de Madrid, als qui esls va agradar la meua obra i en 1478 em van demanar el meu quadre “La Primavera” i “El naixement de Venus” .



P: També has treballat per a gent molt important com el papa. Tu penses que aquella fou la teua época d'esplendor?
B: Si, en 1481 el Papa va contractar un grup de pintors entre els que estava jo, per a redisenyar La Capilla Sixtina, on es troben les meues obres “Castigo de Core Daton i Abiran” “Hechos de la Vida de Moises” i “La Tentación de Custo”, durant aquells anys, també vaig pintar uns quants frescos per a la vida d'un Conde de Volterra. En 1491, vaig formar part d'un comité de pintor per a dissenyar la faxada de la Catedral de Floréncia.

martes, 14 de junio de 2011

Marta dibuixa ponts




Sobre l'aueor:

L'autor d'aquest llibre és Carles Cortés va nàixer a Alcoi a l'any 1968. Actualmente és professor de Literatura catalana a la Universitat d'Alacant. A més de “Marta dibuixa ponts”, té també altres novel·les com “Veu de dona”, “Directe al grà”, etc.



Argument del llibre:

Auest llibre tracta d'una jove anomenada Marta. Ella viu a Alacant, però es va a la Universitat de Nàpoles. Els seus pares s'acaven separant, i aleshores Marta, per a fugir (d'alguna manera de tot) dibuixa un pont, que és la seva salvació.
A Marta li agrada l'olor de les pomes verdes, perquè li recorda a l'olor de la seva àvia. Que ja no viu, es va morir i la jove encara té lo que queda d'ella.

Marta té un company d'escola que s'anomena Valentín. Elena, de qui Marta, també ha fugit, al reencontrarse, un dia per casualitat amb ella, veu que el seu fill s'anomena Valentín.

Marta decideix tornar a Alacant perque Fabrizzio ha fugit en un vaixell i aleshores ella comnça a odiar Nàpoles (en comptes d'odiar aFabrizio).

Però Marta no només torna a Alacant per aixó, sino que també volia trobar-se a sí mateixa.




Personatjes del llibre:


  • La protagonista del llibre és Marta.
  • Els personatjes secundaris són:Fabrizio, Sandro, Elena, Valentín, etc.

martes, 31 de mayo de 2011

desde 3 punts de vista

Text 1: Steven

Es va girar, va obrir els ulls desorbitadament i, abans de que jo tinguera temps de reaccionar, va agafar el gavinet del terra i el va introduir en el dèbil cos de ma mare a base moviments ràpids i bruscos en les seues cames, que estaben acabant amb la seua vida. Produien un soroll insoportable que mai oblidare.
De sobte va parar, es va apropar a la finestra, la va trencar, va agafar un dels cristals i el va deslizar per el cos de mare, traçant una línia desde les ingles fins al seu pit. No deixaba de sangrar.
Jo estaba sentat en el terra, fred com el gel, encara que en eixos instants no era aixó lo que més m'importava, sino que habia vist morir a la persona que m'havia donat la vida i no habia fet res per evirtar que eixe animal, al que jo havia cridat amic, l'asesinara d'eixa manera.
Quan es va adonar que ma mare estaba morta, va començar a tremolar i va eixir del sòtan, fosc com la nit, que tant records em portaba.
En eixos instants, vaig aprofitar per a apropar-me al cos de mamare, que estaba al costat d'una caixa vella i bruta on amagava quan era xicotet els meus juguets. Em vaig apropar a ella i li vaig acariciar la cara, que cada vegada estaba més pàlida i sense vida. Em vaig alçar i silenciosament, em vaig dirigir a la porta, per a intentar escapar, per sort s'havia oblidat de tancar-la i vaig aconseguir eixir del sòtan.
Em costaba respirar, portava dos dies sense menjar, a penes tenia força per a estar en peu, i no més les recuperaba pensant en una paraula: venjança.
Per el carrer em vaig trobar a l'asassí de ma mare que portaba un martell i …......
Fa una setmana que estic en un hospital psiquiàtric, em van portar así, quan vaig despertar del coma, que s'habia apoderat demi durant tres llargs anys. No recorde el nom de l'hospital, tampoc men recorde del meu,... per el meu aspecte físic, pense que puc tindre uns vint anys.
Supose que m'estaré tornant boig, pero encara tinc un únic record, una paraula que no se exactament lo que significa ni perquè està en el meu cap a totes hores: VENJANÇA.


Text 2: Madison

El 22 d'abril de 1879, no podia dormir i vaig anar a la cuina de la meua casa per a prendre un got d'aigua. Per la finestra de la cuina vaig vore un xic molt jove, d'uns 15 anys, quan es va apropar a una farola li vaig reconéixer, era el fill de Alison, Steven. Era un jove meravellos, que fins i tot, a vegades m'ajudava a fer la compra,...
Faia tres o quatre setmanes que no el veia, i la veritat és que estaba molt canviat, molt més prim,... Li anava a cridar per a preguntar-li a on anava aeixes hores, però no volia despertar a ma mare que ja és molt major.
Em vaig quedar més temps en la cuina, pensant i vaig vore a un home que s'amagava i pareixia que estava seguint a Steven.
Aleshores és quan em vaig asustar i vaig cridar a la policia.
Dos dies després, em vaig enterar de que Alison havia sigut asesinada i Steven estaba en coma. La policia habia agarrat al assasí


Text 3: Àngel

Feia temps que buscaba la forma de donar-li a Steven lo que es mereixia. Encara que abans erem amics, a mi sempre m'ha molestat que ell tinguera pares i jo no.
En realitat, jo només volia fer-li mal a ell, però com que volia fer-ho bé vaig fer lo que a ell més li molesta, fer-li mal a sa mare.
Una nit vaig anar a sa casa vaig tancar a Stever i Alison al sòtan. Ell ja estaba trist perquè el seu pare s'havia mort feia un any exactament i era just eixe dia quan més s'acordava d'ell.
Al setè dia, vaig matar a Alison davant de Steven.Em vaig posar molt nerviòs i vaig eixir del sòtan sense tancar la porta. En aquestos moments Steven va aprofitar per a escapar però jo li vaig seguir pels carrers. Just al moment en que em va vore, va perdre el coneixement i aleshores va arribar la polícia.
Ara ja fa 9 anys que estic a la càrcer i encara em queden 16. Però no estic arrepentit del que vaig fer, és més, el tornaria a fer.

viernes, 4 de febrero de 2011

LOS MOLINOS

El 25 de gener, vam visitar Los Molinos, en Crevillent. Un centre de la natura on a més de pasarnos-ho molt bé hem pogut aprendre coses molt interesants sobre: Astronomía, Biología, Fauna, i moltísimes coses sobre la serra de Crevillent.
Quan vam arribar, per el matí, vam realitzar un itinerari per la serra de Crevillent, acompanyats per un monitor, que ens guiaba i ens explicava, moltes coses sobre les plantes, pedres,... que ens trobabem per el camí. Una de les coses més curioses va ser una casa que vam visitar, i fins i tot vam poder entrar dins; que era molt pareguda a una cova, on fa moltísims anys vivia la gent. Dins havia un llit, una taula molt xicoteta i poc més.
Vam dinar, i per la vesprada vam fer altra activitat, aquesta vegada d'Astronomia, on el monitor ens va ensenyar un video que anava allunyant-se cada vegada més de la Terra i ens permetia contemplar, tots els astres, planetes, galàxies,...de l'Univers, i també vam anar a una habitació per a veure totes les constel·lacions amb un reproductor.
Al dia següent, 26 de gener, vam fer una activitat d'Energies Alternatives, on un monitor ens va explicar el funcionament dels molinos,... 
Per la vesprada vam fer un joc de fauna que consistia en relacionar unes fotos d'excrements, menjar,... amb l'aniimal del que procedíen. 
En conclusió, va ser una excursió molt interesant, on vam aprofitar per aprendre moltes coses interesants, curioses i molt útils.